A l'hora d'utilitzar els nostres sentits (i escoltats), és curiós pensar quin actua abans, de quin en rebem la informació amb un temps de reacció menor (per exemple, en cas de canvi sobtat).
Per exemple, si no ens tapa res, veiem abans que sentim, o en sentir les coses ens adonem que hi són? Hi haurà casos de tot. Si sentim alguna cosa és perquè l'hem ensumat o vist abans? Què més dóna...
No obstant, un pot comprovar que hi ha moments en què l'olfacte s'anticipa a la resta sense cap mena de dubte. Són aquelles ocasions en què notes (desafinades) una quantitat enorme de perfum i no cal que miris perquè ja saps qui hi haurà. Al meu entendre, espectacular (espectaculà, per favor Josep Lluís... ou yeah).
Això és sentir-se animal (sense fer cap animalada... o potser sí?): et guia l'instint sense necessitat d'informació addicional ni desenvolupament tecnològic, no has ni de pensar... molt útil!
El que passa és que l'excés porta a pensar l'has olorat sense veure-la, l'olores primer per veure-la després? I aleshores se'n destapa aquesta intenció tan primària com alhora artificial (contradictori??) pel mètode emprat... l'efecte AXE en queda a anys llum!
Per exemple, si no ens tapa res, veiem abans que sentim, o en sentir les coses ens adonem que hi són? Hi haurà casos de tot. Si sentim alguna cosa és perquè l'hem ensumat o vist abans? Què més dóna...
No obstant, un pot comprovar que hi ha moments en què l'olfacte s'anticipa a la resta sense cap mena de dubte. Són aquelles ocasions en què notes (desafinades) una quantitat enorme de perfum i no cal que miris perquè ja saps qui hi haurà. Al meu entendre, espectacular (espectaculà, per favor Josep Lluís... ou yeah).
Això és sentir-se animal (sense fer cap animalada... o potser sí?): et guia l'instint sense necessitat d'informació addicional ni desenvolupament tecnològic, no has ni de pensar... molt útil!
El que passa és que l'excés porta a pensar l'has olorat sense veure-la, l'olores primer per veure-la després? I aleshores se'n destapa aquesta intenció tan primària com alhora artificial (contradictori??) pel mètode emprat... l'efecte AXE en queda a anys llum!
Per cert, el que no lliga en absolut (Vodka) amb el tema dels sentits és el vídeo següent, per tant per això el poso.
jajaja encara ric ara!
7 comentaris:
M'he sentit molt identificat de peus a la gayola, perquè jo primer vaig veure massa gintònics, i desprès ho vaig sentir.
Sincirily yours
Sr. Pebràs, Ha vist la pel·lícula "El Perfume"? Potser li podria interessar. El final és sorprenent.
Per poder tenir l'olor d'una persona a l'abast cal tenir certes coses a favor... i la primera és el vent. Sí, si l'aire que t'arriba abans no ha passat per la persona-objectiu, difícilment podràs sentir-ne l'aroma (bona o dolenta) que desprèn.
Si el que vols és sentir-ne l'olor en llocs on hi faci vent, la llista de coses que has de tenir a favor o que t'han de venir de cara, em sembla que és bastant més llarga.
Ambsenseolor,
monЯa Bitllenc
I amb mi què passa?
Disculpi, és que no m'agrada parlar amb desconeguts.
Sr Modgi, sentir és un verb molt ampli, concretament de 2 metrus i mig. Espero que el so de la vomitera fos del seu gust.
Albus ha tardat molt.
I he estat 1h per arribar a casa.
Sr Bitllenc, no em parli d'olors que em fan maldetottipus.
preciós blog, senyor pebràs!!!! i ara ja sap, vingui a les entranyes del barcelonisme, amics com som de Verdet comú...
El nadal és boníssim, ara el Latre crec que només m'agrada els accents en si, l'actuació no em mola gaire...
què hi farem...
Publica un comentari a l'entrada