Recuperant i perdent?

Després del post sobre els sentits, els remeto a respondre l'enquesta del mes a Can Pistraus (a poder ser ambsense manipulació de resultats).

Què els sembla la sensació d'inutilitzar un sentit? Té sentit? T'he sentit? O les dues coses alhora? D'entrada sembla una cosa absolutament absurda i inútil. I de sortida també. Doncs aquesta és la idea.

Podem suposar que no ens agrada el menjar ensense gust, es fa pesat i no es disfruta. I si un no té la sort de veure-hi, doncs res a dir. El que és del tot curiós és trobar-te amb un estil de música d'un nivell d'abstracció mental complet. Atonal, sense necessitat de ritme, amb escassos patrons i a sobre en directe. Una vegada t'ho coneixes la cosa canvia, però quan penso en els que van anar a veure-ho sense saber què es trobaven... com coi digereixes una música que no sona a res?

Bé, és un cas curiós, ja que han aconseguit que no sembli només soroll, fet que fins i tot podria ser una virtut. Qui sabria fer-ho?

No hi ha paraules per definir-ho

Els accepto propostes d'abstracció sensorial del nivell que siguin. De tant en tant van bé.