Si teniu algun problema amb l'enquesta feu-m'ho saber, que darrerament els navegadors m'estan fent bastant la guitza. Si veieu que no cola, podeu votar correctament al final d'aquesta barra. D'altra banda, si algú em pot explicar com insertar un link en forma d'imatge em farà un favor.
Si teniu res a dir-me sobre això, no ho escriviu a l'últim tema, que és l'únic que la gent es llegeix, feu-ho en temes antics que així només ho llegirà l'interessat
Indiqueu quina de les següents afirmacions és falsa:
Enric Detú
dues vegades
Però què fas aquí? La pantalla se't beurà una orella, se t'encostiparà el colze amb el que escrius, se't faran crostes a les ungles dels peus i et tremolarà el mugró esquerre! Per si de cas, aneu amb compte tu i el teu navegador.
A falta de nous esdeveniments, res més agraït que recórrer al passat i recuperar vells continguts. Aquest va dedicat al sector més gandul dels que puguin aparèixer per aquí.
Ara que és època de disfrutar les festes (a les biblioteques de la zona universitària es percep un ambient molt agradable) i s'acosta un dels dies en què sembla obligatori sortir m'ha vingut això a la memòria:
La recepta de l'OpenCor
Què millor per fer un cubata que comprar-lo aquí? No cal pensar els continguts ni les proporcions, únicament a fotre-li a l'alcohol al màxim. Bé, al màxim sempre i quan no corrin el risc d'acabar així:
Com en molts entorns, a la facultat ha estat dia d'amics invisibles. En el seu moment es va començar a fer variacions sobre aquest concepte, arribant als termes enemic visible i enemic indivisible.
Ulleres de piscina, un calendari de paret sense fotos, un preservatiu fluorescent, una ampolla de cervesa, una gorra, un Puyol caganer, un dòmino kamasutra o una baralla de cartes trucada, per citar alguns exemples. Més o menys la cosa té un nivell mitjà, amb l'humor corresponent d'obrir un regal davant de tothom, que el pebràs de torn et faci quatre fotos i haver d'endevinar qui ha estat el teu amic del dia.
Doncs després d'anar retratant (sempre em toca fer-ho a mi, no em queixaré pas) els moments de cadascú, m'ha arribat el torn. Sabia que em podia caure alguna cosa peculiar, que l'ocasió mereixia bromes de qualsevol tipus i que me'n cauria alguna...
El que no m'esperava és això:
Com es reacciona davant un regal com aquest!?
Podia haver estat un perfum, una merda punxada amb un pal, una maqueta d'un camió o un tramvia... però això no m'ho esperava per res del món (i per poc que no em ve amb dedicatòria de l'autor!). M'ha trencat completament fins el punt que m'ha costat reaccionar davant de la cara d'aquest home. I sort que com que l'últim paper d'embolicar no era del tot opac ho he anat intuint en desembolicar-ho, que si no el xoc mental hauria estat important...
Ara mateix a casa m'estan cridant per sopar i encara en riuen, m'he hagut de posar música per no sentir-los!!
Doncs bé, tindré el deure de llegir-lo i informar-ne a base de mails a tots els còmplices.
Apa, els deixo amb la primera demagògia del senyor en qüestió, ja a la 1a pàgina del 1r capítol, de títol "La libertad":
"No se puede ir contra la naturaleza de las cosas ni se puede ir tampoco contra la naturaleza racional y libre del hombre. Por esta sencilla razón, todo régimen dictatorial está condenado al fracaso". JM Aznar
Doncs jo també, sempre i quan se'm consideri dins del conjunt tothom (i totdon). Aquí us el presento, fa molt de goig veure'l ple d'usuaris en versió ovella... osti, una pregunta: què compten les ovelles per adormir-se?
Els obsequio amb una captura d'aquest mateix matí. I no ha rebut dosis de Photoshop!!!
Pensant-ho bé, aquest no és el número de les emergències? Deu estar pensat perquè es vegi bé quan bolqui, tal com recentment hem vist en un anunci d'assegurances.
Apa (millor sense -tic) doncs, vostès a fer el que vulguin i jo a fer Matlab!!
Després del post sobre els sentits, els remeto a respondre l'enquesta del mes a Can Pistraus (a poder ser ambsense manipulació de resultats).
Què els sembla la sensació d'inutilitzar un sentit? Té sentit? T'he sentit? O les dues coses alhora? D'entrada sembla una cosa absolutament absurda i inútil. I de sortida també. Doncs aquesta és la idea.
Podem suposar que no ens agrada el menjar ensense gust, es fa pesat i no es disfruta. I si un no té la sort de veure-hi, doncs res a dir. El que és del tot curiós és trobar-te amb un estil de música d'un nivell d'abstracció mental complet. Atonal, sense necessitat de ritme, amb escassos patrons i a sobre en directe. Una vegada t'ho coneixes la cosa canvia, però quan penso en els que van anar a veure-ho sense saber què es trobaven... com coi digereixes una música que no sona a res?
Bé, és un cas curiós, ja que han aconseguit que no sembli només soroll, fet que fins i tot podria ser una virtut. Qui sabria fer-ho?
No hi ha paraules per definir-ho
Els accepto propostes d'abstracció sensorial del nivell que siguin. De tant en tant van bé.
