Com en molts entorns, a la facultat ha estat dia d'amics invisibles. En el seu moment es va començar a fer variacions sobre aquest concepte, arribant als termes enemic visible i enemic indivisible.
Ulleres de piscina, un calendari de paret sense fotos, un preservatiu fluorescent, una ampolla de cervesa, una gorra, un Puyol caganer, un dòmino kamasutra o una baralla de cartes trucada, per citar alguns exemples. Més o menys la cosa té un nivell mitjà, amb l'humor corresponent d'obrir un regal davant de tothom, que el pebràs de torn et faci quatre fotos i haver d'endevinar qui ha estat el teu amic del dia.
Doncs després d'anar retratant (sempre em toca fer-ho a mi, no em queixaré pas) els moments de cadascú, m'ha arribat el torn. Sabia que em podia caure alguna cosa peculiar, que l'ocasió mereixia bromes de qualsevol tipus i que me'n cauria alguna...
El que no m'esperava és això:
Doncs després d'anar retratant (sempre em toca fer-ho a mi, no em queixaré pas) els moments de cadascú, m'ha arribat el torn. Sabia que em podia caure alguna cosa peculiar, que l'ocasió mereixia bromes de qualsevol tipus i que me'n cauria alguna...
El que no m'esperava és això:
Com es reacciona davant un regal com aquest!?
Podia haver estat un perfum, una merda punxada amb un pal, una maqueta d'un camió o un tramvia... però això no m'ho esperava per res del món (i per poc que no em ve amb dedicatòria de l'autor!). M'ha trencat completament fins el punt que m'ha costat reaccionar davant de la cara d'aquest home. I sort que com que l'últim paper d'embolicar no era del tot opac ho he anat intuint en desembolicar-ho, que si no el xoc mental hauria estat important...
Ara mateix a casa m'estan cridant per sopar i encara en riuen, m'he hagut de posar música per no sentir-los!!
Doncs bé, tindré el deure de llegir-lo i informar-ne a base de mails a tots els còmplices.
Apa, els deixo amb la primera demagògia del senyor en qüestió, ja a la 1a pàgina del 1r capítol, de títol "La libertad":
"No se puede ir contra la naturaleza de las cosas ni se puede ir tampoco contra la naturaleza racional y libre del hombre. Por esta sencilla razón, todo régimen dictatorial está condenado al fracaso". JM Aznar
I m'ha dit el meu pare que també se'l llegirà...
Ara mateix a casa m'estan cridant per sopar i encara en riuen, m'he hagut de posar música per no sentir-los!!
Doncs bé, tindré el deure de llegir-lo i informar-ne a base de mails a tots els còmplices.
Apa, els deixo amb la primera demagògia del senyor en qüestió, ja a la 1a pàgina del 1r capítol, de títol "La libertad":
"No se puede ir contra la naturaleza de las cosas ni se puede ir tampoco contra la naturaleza racional y libre del hombre. Por esta sencilla razón, todo régimen dictatorial está condenado al fracaso". JM Aznar
I m'ha dit el meu pare que també se'l llegirà...
10 comentaris:
Em costa reaccionar!
Eeei!
Merci per promocionar-nos!
Esperem que t'hagi agradat el disc sencer! Ja comentaràs algo al nostre blog!
Bon Nadal (mai llef!) jeje
Que bonic que és el Nadal.
Mestre, no em negui unes festes llef!
Que maques són les festes acompanyat de bons amics! Entre aquests i els que em van fer arribar tard al concert lletgista, estic ben distret aquests dies.
Sort que sempre hi ha temps de fer un Cinc Star i desfogar-te!!
Ah, de moment molt interessants els 3 primers capítols del senyor Aznar!!
Ja sóc aquí, amb la panxa plena i el cervell buit, a punt de regularitzar la meva incívica vida d'estudiant. I per això, retorno a les velles costums de postejar i fer (o no fer, aquesta és la qüestio)res per internet.
Sr. Pebràs si a vosté li agrada aquest tipus lectura del sr. Aznar, la meva iaia (la de les piles i la verdura) en té un bon repertori, començant per la vida dels reis (no mags), la Leti, i d'alguns polítics d'aquests tant mediàtics.
Salut i força al canut!!
sret Albert pebràs... quan acabis de llegir lo llibre s'autodestruirà en 3 segons... ves amb comte...
... mentre no es destrueixi abans...! Ara amb tot això ja em dono per suspès.
Albus, no s'enganyi; llegir-lo no és un plaer, és massoquisme del bo (mooooltes oques), per tant el recomano a tots els qui no en puguin rebre efectes no-cius (i no-pp's, és clar).
Salutacions des d'arquitectura.
PD: Miss Y, crec que també podríem censurar l'ús i abús de comes i parèntesis.
Sr. Pebràs!
un cop reactivat el lletgisme, tot i que encara pateix símptomes de la síndrome de "post-estrés final-novembril i principi-desembril" , em sento obligat a escriure en aquest raconet...
Li agraeixo haver-me fet feliç per veure com el nombre de comentaris anava creixent cada dia, encara que vostè fos quasi l'únic que hi escriu habitualment.
Res més... bé, enlloc de dir-li que no agafi un "empatx" de torrons i altres dolços nadalencs, no s'empatxi de llegir segons (minuts i tercers) quins llibres!!!
Happy "go up"!
Ara ve Nadal,
matarem el gall
i a la tia Pepa,
li darem un tall.
Bon any Llef a tots!
Srta Albus,
només espero que a la tia Pepa no li donin un tall al coll, com si que hauran de fer amb el gall si és que volen donar-li mort
És que sempre he pensat que aquesta cançó té un missatge sub-liminal per atentar contra vida de la pobra tia Pepa...
Bon any a tothom i totdon!
Publica un comentari a l'entrada