Si teniu algun problema amb l'enquesta feu-m'ho saber, que darrerament els navegadors m'estan fent bastant la guitza. Si veieu que no cola, podeu votar correctament al final d'aquesta barra. D'altra banda, si algú em pot explicar com insertar un link en forma d'imatge em farà un favor.
Si teniu res a dir-me sobre això, no ho escriviu a l'últim tema, que és l'únic que la gent es llegeix, feu-ho en temes antics que així només ho llegirà l'interessat
Indiqueu quina de les següents afirmacions és falsa:
Enric Detú
dues vegades
Però què fas aquí? La pantalla se't beurà una orella, se t'encostiparà el colze amb el que escrius, se't faran crostes a les ungles dels peus i et tremolarà el mugró esquerre! Per si de cas, aneu amb compte tu i el teu navegador.
Grandíssim. Cada dia me l'imagino més al parlament català mofant-se de tot déu. Segur que els socis socialistes i de convergència i unió li donaran tant o més joc que els refotuts extres del cotxe d'en Benach (migcampista ofensiu de Sagrera C.F.).
És un crac. És el nou messies. Deixem-nos de Bogardes, Fohardes, Kloiferts, Raisijers i De Burs. Aquí teniu el nou crac de la nostra vida quotidiana!
Si en teniu opció, voteu-lo!! És evident que no fallarà als seus principis.
Estem a divendres al vespre i de moment no hem planejat res d'especial. Doncs cap problema, a la tele ja se sap que sempre hi ha continguts interessants, i més des de la implantació de la TDT (ja tinc ganes de poder posar els amics de Telemadrid!). Grans i petits, si us falta energia i ganes de sortir, aquí us deixo un remei a base de dosis de motivació:
Que bonic és mostrar la versió sapastre que tots portem a dins! Encara que sigui amb concursos xusma d'aquests que més que premis t'emportes una bona estafa a base d'una factura telefònica important. Però si et presentes a un concurs d'aquest estil i no estàs d'acord amb el premi, sempre hi ha maneres d'intentar aconseguir-lo per tu mateix i per la santa cara:
Pobra nena, ni que fos la primera vegada que veia un osset de peluix. Com sempre, tot és culpa dels pares, que li devien haver negat aquesta felicitat durant massa temps, jeje
Vull reprendre l'activitat lletgístico-freak amb una mostra del que hom pot trobar movent-se una mica (encara que els amics de la pala en tindrien prou movent-se 1 Poch).
A terres de Ningú s'ha fet escala i replà a un país on hi cohabiten els idiomes alemany, francès, italià i per descomptat l'anglès; un munt d'idiomes, cultures i per tant petits (i no tan petits) detallets. Per començar, una mostra d'expansió de la benvolguda facultat enginyeril:
Els d'hidràulica arriben a tot arreu conservant la marca de qualitat
Als pisos evidentment s'hi entra pel balcó:
L'urbanisme és entenedor...
Evidentment això és una parada d'autobús
... i incita a ser visitat:
Aquest toc de foscor és agradable i tot
És essencial que en tot moment un tingui clar el transport que agafa:
Com més números utilitzem més donarem la sensació de tenir moltes coses
Els negocis més elegants han de lluir a la vista de tothom i a plena llum del dia, i encara que no ho sembli sempre és bo tenir a prop companys de treball:
I si pot ser, bastant propers a alguna parada d'autobús
L'elegància s'ha d'exhibir, res de guardar-la a casa i que s'ompli de pols:
Qui sap si té alguna relació amb la darrera imatge
Sempre hi ha un espai o lloc per a la política:
Estació de rodalies al Carrer Gènova per poder fer una visita a Los genoveses amb un bitllet senzill
I per acabar, per lluny que vagis sempre és d'agrair poder trobar una referència o un record de la terra d'origen:
Tot un orgull que des de dalt del turó es divisi la pròpia pàtria
Vostès creuen que l'art és subjectiu? Si en tenen algun dubte, aquí em venc al sensacionalisme de Tele 5 per demostrar-los-ho (anem practicant els pronoms febles de cara al futur XOTIS que ben aviat sentirem).
Sense dubte, qui no s'ha reprimit sexualment a l'edat de 2 anys i mig? Requereix molt de treball abstenir-se'n. M'agrada, quan ho veig m'agrada, per car que sigui no ho puc evitar.
Els facilito un vídeo d'un home despullat. Sí sí (i Do Do). Sé que els atreu (i bposa) aquest tipus d'art.
Han reaccionat amb un "quina monada...!!!" ??
Oi que cap dels qui ho llegim hem pensat malament? Cap de nosaltres. Però cap. No cola. No. De cap manera. O sí? Apa, pels que neseccitin pensar una mica més, continuem:
Segurament aquí hi ha la clau de la seva reacció al vídeo anterior
Bona nit (a les 13:55 del migdia...; bàsicament no hi ha 13:55 de la nit)
Després d'assistir a un concert més o menys reduït però alhora molt treballat i espectacular, hom pot necessitar buscar-hi un contrast, tenir la necessitat del contrari.
(únicament) 15 guitarres acústiques
Després del plaer d'assistir a un concert d'aquesta gent (ambsense Robert Fripp) en un teatre relativament proper, què millor que tornar a casa i trobar-te una autèntica lliçó de música, de tècnica de teclat i especialment d'imatge:
Diguem-li original
Pala màxima altament lletgista, artísticament reservada a ments privilegiades.
Si fer diverses coses alhora no està al nivell de tots...
Quants en seríem capaços sense tenir el cap a màxima tensió pensant en dos idiomes alhora? No fos cas que ens explotés i ens quedéssim ambsense cap de recanvi!!
Ambsense ànims de treure protagonisme a la molt honorable visita del Sr Xorrilla (però no vingui tant sovint que el tinc molt vist!), he arribat a un link que mereix ser compartit (si és comunpartit, millor que no sigui com els del Barça, que no em vull quedar sense lectors).
Aquest primer va adreçat als músics grollers de la sala d'actes:
iPiano: Toquem en binari?
Pel senyor Cisquet, per tal que tingui un bon tram final d'exàmens i s'animi a re-tocar-la:
Ambsense més cordes que dues! També pels amants del binari
I veient com deriva el tema finura, els deixo amb una nova expressió d'art modern, diguin-li útil, diguin-li una fossa com una casa.
Només m'hi falta la versió per anar-hi acompanyat
Apa, no s'hi cansin que fa mandra. Els deixo el link (plagiat) per tal que puguin gaudir de més collonades per l'estil, encara que no tot és més millor que això.
Per cert (i entre fals), prohibit fer comentaris, no fos cas que els faci vergonya estrenar un post i tots esperin que algú altre comenti primer. A falta (fora de l'àrea) d'enquestes, ja els en preguntaré alguna cosa més endavant. Aquest post ha estat plagiat de... ho sento, no puc revelar les meves fonts.
Mirin quin passatemps més interessant per a anar a gaudir a la muntanya o en qualsevol espai exterior. Res d'anar al bar a fer unes cerveses, uns ganxitos o uns cubates. Si els vénen de gust unes patates, els suggereixo això:
Poca feina eh!?
Personalment m'hauria agradat veure més moviment amb la pantalla del final, però quin tip de riure! Han creat molta escola, no sé si amb conseqüències negatives. Aquí va una versió innovada del tema:
En fi, és molt curiós; de tan pèssim em fa molta gràcia. Ja em passarà.
Dirigit a: Sr Amanyaga-tòtils (els altres que no llegeixin però comentin ambsense por)
Qui no ha sentit parlar del concepte iTones, iPod o iPhone? Sempre tan lligats a la innovació i a l'última moda... Sempre hi ha qui està disposat a donar-hi una volta més, arribar a un nivell mental prou baix i explicar la seva bajanada amb un mínim convenciment.
Després del magnífic vídeo enllaçat a can fossoblog (és el mateix link que la imatge que hi ha just aquí a sobre) he buscat una petita ampliació d'horitzons, i a base (com no) d'obrir (i tancar) correus he arribat a això:
A falta de nous esdeveniments, res més agraït que recórrer al passat i recuperar vells continguts. Aquest va dedicat al sector més gandul dels que puguin aparèixer per aquí.
Ara que és època de disfrutar les festes (a les biblioteques de la zona universitària es percep un ambient molt agradable) i s'acosta un dels dies en què sembla obligatori sortir m'ha vingut això a la memòria:
La recepta de l'OpenCor
Què millor per fer un cubata que comprar-lo aquí? No cal pensar els continguts ni les proporcions, únicament a fotre-li a l'alcohol al màxim. Bé, al màxim sempre i quan no corrin el risc d'acabar així:
Justament avui que apareix el Sr Sarkozy visitant els amics americans (o jaquets) he topat amb això. A tots els qui pugui espantar la imatge de previsualització, tranquils que no es tracta de res del que han anat enviant per mail aquesta setmana.
Ara em trobo amb el dubte existencial (diguin-me incult) de no saber en quin bàndol ens trobem a Catalunya. Què entendríem per Nutella conservadora i Nutella progressista?
