Evidentment ho havia de fer

Victòria dels que a part de cobrar un munt van a fer esport i a entretenir els que ho mirem a la televisió.

Camiousman!

Camioacho!

QUE US DONIN PEL SAC!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Tripala màxima

Quina d'aquestes situacions és més pèssima (i més millor)?

1· Despertar-te i trobar-te una lentilla dormint amb tu
2· Sortir corrents pel carrer amb paraigua i sense roba interior
3· Una interessant conversa de lavabo de discoteca sobre el concepte "a tots dos ens falta del mateix"
4· Perdre 3 jocs en mig dia i que els de l'equip contrari t'animin :D
5· La 2 a peu coix i guinyant l'ull
6· Em deixaràs fer-te un look?
7· Una conjuntivitis no mental (de maduixa)
8· Ahir no et vaig veure quan vas marxar
9· Sembla que tinguis 40 anys
n· Que et passin algunes d'aquestes en pocs dies... senyores, com vostès saben, això és hoquei
o· Currar-te un text i que Ningú se'l llegeixi (amb i sense majúscula)
p· No se t'han entelat les ulleres quan aplaudies?... sí sí, és una bona arma per distreure l'enemic (n-mic pels amics... o amb-x)
p· Com ha quedat el Barça?
r· Sí, sí, molt bé; ja, ja... Touré
s· Totes les que m'he deixat
Cal fer una enquesta? Jo NO em decanto per la "o"

Ben petit, que no es vegi

Per què mirava jo a Cuenca i amb aquesta cara si no anava pas malament ni allà hi havia Ningú??

Doncs amb això vull brindar amb tots vostès per aquests darrers dies. Ara bé (que vol dir...), el cava el porten vostès eh!! Jo prefereixo unes aromes de Montserrat.

Em venc al sensacionalisme?

Doncs bé (i homcs malament), això va adreçat a tots els que no van tenir prou amb el un post bastant recent (i molt mimil). Vagi per davant que no fa gràcia.

Gràcies per la pluja

Jo crec que el conte era interessant

Que ho fotografiï una parella adulta té delicte...
i més encara si han vist els autors!!!

Una bona pala sempre ha de ser compartida

i que sigui per molts anys

Veient el nivell, només hi ha un final possible per a tot això:

Saps que n'hi hauria unes quantes de merescudes...

...sense anar més lluny una per la primera línia d'aquest post

Últimament surto massa a les fotos, i com més recents pitjor... on és el lletgisme tradicional? Però queda dit que hi ha bastants sapastres que encara no han aparegut per aquí. No patiu que el repertori és llarg

Momentum

Com que entenc que no ho veurà massa gent, deixo una sèrie (ambsense paral·lel) de moments que mostren quin estil de visitants tinc per aquí.

Qui vol treballar en un laboratori?

Estudiant UB fent honor a la seva universitat

Nou model d'instrument d'animació

Sentiment.

Ah, però n'hi ha alguna?

De moment això. Aniré buscant més material, que tots sabeu que no me'n falta.

Una mica de tot i un Poch de res

Sorpresa!! El gran Salomon ha sabut ensinistrar els seus esclaus i sembla que la feina ha donat resultat
(concretament 2-0)

Oh gran rei!!

Oh gran déu...!!!

El proper pas serà que ambsense necessitat d'ingerir aliment els seus esclaus aprenguin a realitzar diverses tasques alhora (i per tant no arribin tard)

Collons, no guanyem un punyeter partit de futbol!! Que dolents arribem a ser, no hi ha xorrilla que ens salvi... Llàstima que l'equip no es pugui dir Ningú, així sabria menys greu perdre cada dia (i ser-ne el porter i que l'equip contrari et feliciti... pèssim)

Només espero que si algun dia guanyem un partit el guanyem sencer!

Colla de baixos reprimits... Ser tenor és un orgull. Que siguem quatre i en marxin dos també. I que la sala estigui plena de contralts i mig ens mirin malament encara més! Ti to ti to tiiiiiiii tooooo. Millor que no vegin cap d'aquests dos links...

Que bonics són aquests moments en què estàs en un grup de sis, dos són parella, dos es busquen i tu ets un dels altres (dos) que sobren... mestre penjo una foto teva perquè segueixin pensant que sóc gai:

No tinc altra manera de dir-ho: Fotem pena

Enemic visible

Com en molts entorns, a la facultat ha estat dia d'amics invisibles. En el seu moment es va començar a fer variacions sobre aquest concepte, arribant als termes enemic visible i enemic indivisible.

Ulleres de piscina, un calendari de paret sense fotos, un preservatiu fluorescent, una ampolla de cervesa, una gorra, un Puyol caganer, un dòmino kamasutra o una baralla de cartes trucada, per citar alguns exemples. Més o menys la cosa té un nivell mitjà, amb l'humor corresponent d'obrir un regal davant de tothom, que el pebràs de torn et faci quatre fotos i haver d'endevinar qui ha estat el teu amic del dia.

Doncs després d'anar retratant (sempre em toca fer-ho a mi, no em queixaré pas) els moments de cadascú, m'ha arribat el torn. Sabia que em podia caure alguna cosa peculiar, que l'ocasió mereixia bromes de qualsevol tipus i que me'n cauria alguna...

El que no m'esperava és això:

Com es reacciona davant un regal com aquest!?

Podia haver estat un perfum, una merda punxada amb un pal, una maqueta d'un camió o un tramvia... però això no m'ho esperava per res del món (i per poc que no em ve amb dedicatòria de l'autor!). M'ha trencat completament fins el punt que m'ha costat reaccionar davant de la cara d'aquest home. I sort que com que l'últim paper d'embolicar no era del tot opac ho he anat intuint en desembolicar-ho, que si no el xoc mental hauria estat important...

Ara mateix a casa m'estan cridant per sopar i encara en riuen, m'he hagut de posar música per no sentir-los!!

Doncs bé, tindré el deure de llegir-lo i informar-ne a base de mails a tots els còmplices.

Apa, els deixo amb la primera demagògia del senyor en qüestió, ja a la 1a pàgina del 1r capítol, de títol "La libertad":

"No se puede ir contra la naturaleza de las cosas ni se puede ir tampoco contra la naturaleza racional y libre del hombre. Por esta sencilla razón, todo régimen dictatorial está condenado al fracaso". JM Aznar

I m'ha dit el meu pare que també se'l llegirà...

Cheese party

Partint de la base que per a molts els dijous és dia de sortir (encara que l'endemà hi hagi classes), qualsevol idea és possible.

Aquesta vegada la convocatòria va ser una cheese party, o sigui un sopar on es demanava un (tros de) formatge i una ampolla de vi per assistir-hi. La idea només podia ser del senyor Txema, i benvinguda va ser!

Resultat: una ampolla de vi per persona (en realitat van ser algunes més) i un munt de formatge per menjar... queda clar que no tenim mesura! Sort que no vam repetir els formatges!

Després de menjar i beure (alguns) un munt, la cosa va acabar amb un consum desmesurat (com no podria ser de cap altra manera) de mandarines. La presència d'àcid cítric al cos va superar la d'alcohol!

L'amfitrió

Sector pinedenc

Ja està liada

Sempre que es fa una reunió amb un tipus concret de gent, hom pot preveure el caire que tindrà la trobada en qüestió. Òbviament també pot cagar-la, és l'altra opció. Però si el tipus concret de gent és susceptible d'ésser qualificat com a conjunt d'energúmens, Setes, fosses, pre-enxinyers i més adjectius inqualificables i/o insults, doncs la cosa promet.

Per començar, la citada gentussa desperta tot el veïnat del Sr Bitllenc amb una arribada en tromba i uns aparcaments més o menys afortunats. A continuació, sessió variada de xocolates desfetes per esmorzar.

Xocolata desfeta amb suc de pinya

Tot seguit, petit ral·li amb volta de reconeixement del terreny, sortida en fals i una gran pèssima comitiva.

Comitiva bitllenca

De la visita a Codorniu, res de fossa a destacar, bàsicament la copa de cava que ens van oferir... sort que a més d'un no ens entusiasmava el cava!

Es pot considerar una C trencada?

Del dinar a terres de Pier (i Pizzi i Dertycia), cal destacar-ne l'inici a 1/2 de 18h... al meu entendre és tot un rècord.

I després de dinar, millor ni comentar, opinin vostès mateixos:

Tots xops

Que bo que està el fluimocil, encara que no sigui fluimocil


Lletgisme pur: fluimocil amb Pinky


Farem una ratlla de fluimocil

Ara-Miss Tervin!

Motivació màxima! El quadrimestre comença a ser el que un podia esperar, sí senyor (i senyora)!:
·El menú etseib segueix deixant-me amb gana, i tot i que els preus no paren de pujar no millora el menjar.
·A la llibreria continua sent impossible comprar tots els llibres (sempre n'ha de faltar algun!, després d'11 quadrimestres encara no he aconseguit comprar-los tots de cop)
·La docència segueix amb el nivell "jo t'explico x (o no t'ho explico) i demà t'exigiré 5·x"
·Hi ha gent amb classes de 12 a 14h + de 14 a 16h... prohibit dinar, que la cuina tanca a quarts de 4!
·N'hi ha que continuen amb els hàbits de monjo dels dijous després de sopar + anar igualment a classe l'endemà
·I el millor de tot (de moment), és passar la tarda d'un dissabte estudiant a un passadís sense sortida ambsense massa llum i gairebé en solitari!!! És tan engrescador veure't tan pringat!!

Però hi ha una cosa que no és com abans: el sector més Sete ha empitjorat fins a cotes no assolides prèviament (exceptuant el concert a dues HP's en Do major), i s'acosta una (possible, probable o us rajeu?) trobada barbacoril per St Fatxes que té un precedent en època calçotera que en fa preveure un nivell de pala continuada i sense límits.

Us deixo que apliqueu el "jo no m'equivoco mai" a una sentència brillant del senyor Dafis després d'argunes hores de màxima diversió estudiant: Si no he salido al entrar, tengo que firmar?

Queda clar que estudiar amb nosaltres no és bo per la salut mentar.

Apa (tic!)