eTa-Nol

Ambsense comentaris

Mireu que maco, si és un Rodolfo amb 2 cues (i 3 retencions) i el murritu allargat... que bufó!

Què va abans?

A l'hora d'utilitzar els nostres sentits (i escoltats), és curiós pensar quin actua abans, de quin en rebem la informació amb un temps de reacció menor (per exemple, en cas de canvi sobtat).

Per exemple, si no ens tapa res, veiem abans que sentim, o en sentir les coses ens adonem que hi són? Hi haurà casos de tot. Si sentim alguna cosa és perquè l'hem ensumat o vist abans? Què més dóna...

No obstant, un pot comprovar que hi ha moments en què l'olfacte s'anticipa a la resta sense cap mena de dubte. Són aquelles ocasions en què notes (desafinades) una quantitat enorme de perfum i no cal que miris perquè ja saps qui hi haurà. Al meu entendre, espectacular (espectaculà, per favor Josep Lluís... ou yeah).

Això és sentir-se animal (sense fer cap animalada... o potser sí?): et guia l'instint sense necessitat d'informació addicional ni desenvolupament tecnològic, no has ni de pensar... molt útil!

El que passa és que l'excés porta a pensar l'has olorat sense veure-la, l'olores primer per veure-la després? I aleshores se'n destapa aquesta intenció tan primària com alhora artificial (contradictori??) pel mètode emprat... l'efecte AXE en queda a anys llum!

Per cert, el que no lliga en absolut (Vodka) amb el tema dels sentits és el vídeo següent, per tant per això el poso.

Imaginin-s'ho en la realitat: en Montilla mofant-se de tot el parlament...
jajaja encara ric ara!

RENFE sí funciona

Aquest cap de setmana he repassat les fotos d'un cap de setmana a La capital, i m'han cridat l'atenció (atenció, vine aquí!!) alguns moments particulars.

En primer lloc voldria fer un homenatge a la macrobandera situada a la Plaza Colón per part de monsenyor Aznar en el seu afany de demostrar que la mida importa... potser del que presumeix en careix...

Tot seguit, un parell de cartells enganxats a diversos llocs ben visibles i en barris cèntrics.

Un pot pensar que era dia de manifestació i calia hacer gestos que demuestren el sentimiento español. Sense cap dubte són españoles todos... es nota la feina diària del PP, la seu del qual es troba a Pochs metres de la Plaça Colón, lloc de convocatòria de la manifestació en qüestió. Hi van amb un afany...!

Si les cares dels manifestants són bones, aquestes són millors i això sí que és bona feina (i gratis!!). Si han ensenyat les criatures de 8 anys el significat de Memoria, dignidad y justicia és per aplaudir (amb 2 p's de ppsoe). Senzillament brutal. Per cert, la manifestació era d'aquelles de víctimes de terrorisme (segur?).

Res, que al final un li acaba agafant afecte, no hi puc fer res, si és prou maca i es veu bé de salut...

I res, això són els records que vaig emportar-me (gratis) amb un sol dia de turisme per allà. Ni buscant-ho expressament ho supero.

A banda de tot això (o potser no), Madrid és una ciutat molt maca de veure (i possiblement de viure). No té la brutícia de Barcelona (més nets o menys bruts?), té un metro que no te l'acabes, unes rodalies que no són notícia, carrers ben amples on passejar, un parc ben gran on retirar-te a fer el que vulguis, i per als amants dels símbols n'està la ciutat plena.

Tinc ganes de tornar-hi. Algú s'hi apunta (seriosament)?

Catastròphe

Justament avui que apareix el Sr Sarkozy visitant els amics americans (o jaquets) he topat amb això. A tots els qui pugui espantar la imatge de previsualització, tranquils que no es tracta de res del que han anat enviant per mail aquesta setmana.

Ara em trobo amb el dubte existencial (diguin-me incult) de no saber en quin bàndol ens trobem a Catalunya. Què entendríem per Nutella conservadora i Nutella progressista?

No voldria pensar que ens estan prenent el pèl.

No cal que ho llegiu (com heu fet fins ara)

Evidentment no ho crec (no ho crec...) però ho dic perquè queda fetal. Aquesta foto només pretén tapar un tros de pantalla per tal que no es vegi el que hi ha després, encara que actualment la veig 100% adequada i amb el ritme que porten díficilment deixarà de ser-ho.

No em direu que no és bufó?
Nosotros nunca dijimos que fuera ETA...

Pels que no m'hagin fet cas i a sobre hagin seguit amb la lectura, aquí deixo un present passat, procedent d'una íntima trobada lletgista a l'altre hemisferi.

Data del mateix dia que l'infinites vegades vist Numa Yei.

El millor del concert fou l'afluència massiva de gent: unes 20-30 persones com a màxim, i unes quantes més que van marxar en acabar el concert previ. És maco sentir-se acompanyat i encara més ser nombrat en directe... però el màxim és poder-ho recordar en diferit.

Ah, i aquest és el moment on el Sr Bitllenc és captat per la secta lletgista.