Heus aquí un ramat de bledes i un exèrcit de tomàquets caminant pel bosc. En no ser companyers habituals no saben com comportar-se i se'ls fa llarg el camí(ió) fins el seu destí, que creuen comú donada l'estona de trajecte que porten... però realment tenen un destí o s'han perdut i no ho saben?
En desconèixer-ho, no cessen en avançar en una direcció comuna. Al cap d'unes hores els grupets topen amb la iaia del Maresme, que després de recollir-los pacientment a la parada del tramverd els separa cadascun dins el seu cistell i se'ls endú per fer feliç la seva família amb un bon dinar.
De camí cap a casa la iaia, els vegetals li demanen pacientment si ha validat la seva Te verd A, però l'àvia ja està pensant quants seran a casa per sopar i no hi presta atenció, ja que tenen molta facilitat per distreure's amb tot el que veuen passar.
Al final, sense tenir en compte quants vindran a veure-la, fa tant de menjar que els néts en poden guardar part del que ha sobrat en un tàper per dinar l'endemà. Molt agraïts tots.
L'endemà al migdia, en disposar-se a disfrutar del que li queda, un dels néts troba un objecte sorprenent acompanyant aquell plat de l'àvia que tant disfrutava menjant... una pila!?
Sorprès per un pic de creativitat inesperada, es veu amb la necessitat d'ensenyar-ho al company amb qui està dinant abans de posar-se a treballar, però la seva apatia continuada (massa feina, és clar) el motiva tant que esde cop li vénen ganes de sobresaltar-lo tot cridant-li a l'orella:
Posa't les piles i menja verdura!!
En desconèixer-ho, no cessen en avançar en una direcció comuna. Al cap d'unes hores els grupets topen amb la iaia del Maresme, que després de recollir-los pacientment a la parada del tramverd els separa cadascun dins el seu cistell i se'ls endú per fer feliç la seva família amb un bon dinar.
De camí cap a casa la iaia, els vegetals li demanen pacientment si ha validat la seva Te verd A, però l'àvia ja està pensant quants seran a casa per sopar i no hi presta atenció, ja que tenen molta facilitat per distreure's amb tot el que veuen passar.
Al final, sense tenir en compte quants vindran a veure-la, fa tant de menjar que els néts en poden guardar part del que ha sobrat en un tàper per dinar l'endemà. Molt agraïts tots.
L'endemà al migdia, en disposar-se a disfrutar del que li queda, un dels néts troba un objecte sorprenent acompanyant aquell plat de l'àvia que tant disfrutava menjant... una pila!?
Sorprès per un pic de creativitat inesperada, es veu amb la necessitat d'ensenyar-ho al company amb qui està dinant abans de posar-se a treballar, però la seva apatia continuada (massa feina, és clar) el motiva tant que esde cop li vénen ganes de sobresaltar-lo tot cridant-li a l'orella:
Posa't les piles i menja verdura!!
Si tu creus que és dolent, jo més... elis elis!
6 comentaris:
El cnte està molt bé, però realment hi ha gent amb poca feina (tot i que diuen tenir-ne molta). Entenc que és una manera que e el Sr. Albert Pebras d'esbargir-se. Trobo que és una manera molt original de perdre el mon de vista per uns instants.
No t'hi cansis.
Millor això que no que robin o passin droga.
Encantat de perdre el món de vista, però no em demani que robi en el meu temps lliure... quina vergonya, em quedaria una cara de tomàquet per una bona temporada!
Apa (ssejar) una estona (lliure!).
La meva iaia ara és famosa!!! Ja li diré que surt per internet, li farà molta gràcia.
D'altra banda, encara queda resoldre l'enigma d'on va sortir aquella pila: del paquet dels congelats, del "sonotone", del ratolí Perez... Qui sap!
Vostè sempre em dóna motius d'inspiració, Sta Albus (per què no Almetro?), li estic molt agraït. A veure què li sembla a la seva àvia... prego no l'espanti!
Jo crec que la seva pila la va portar una rateta Pérez d'aquestes que es veuen al metro... que maca la rateta!
Ben trobat sigui el seu nom.
gràcies per passar pel nostre blog, estem a la teve disposició
salutacions des de Reus
Publica un comentari a l'entrada